Calendari d'exposicions

10 febrer 2017 - 28 febrer 2017

LA TIERRA SIN TIERRA. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA


Recull de relats d’aquells que han abandonat les seves famílies, països i tot allò que coneixien per escapar del horror. Persones fortes, invencibles, que van decidir compartir les seves experiències personals i convertir-se en l’altaveu dels quals no poden ser-ho. Per deixar de ser invisibles.

Del 10 al 28 de febrer, al primer pis del Centre, de 9:30 a 13:30 i de 17:30 a 22h.

El 17 de febrer a les 19:30 els autors de l’exposició faran una visita guiada i una breu explicació de les fotografies.

cartel (còpia)


La tierra sin tierra

Europa està tancant els ulls davant la major tragèdia viscuda en les nostres fronteres des de la II Guerra Mundial. Cada dia, milers de persones fugen dels seus països a causa de conflictes armats, gana, persecucions religioses o polítiques. Els mateixos governs que han provocat molts d’aquests conflictes són els quals ara impedeixen l’entrada als refugiats. Aquest 2016 ha estat l’any de Lesbos, Idomeni, trens abarrotats a Macedònia, gana i fred a Hongria, desenes de dinguis davant les costes de Líbia i protestes a Calais. També l’any del blindatge europeu.

Actualment set tanques de concertines separen les nostres fronteres: Erdine (Grècia i Turquia) amb dotze quilòmetres i mig, Lesovo i Kraynovo (Bulgària i Turquia) amb trenta quilòmetres i Hongria amb 135 quilòmetres. No hem d’oblidar les menys actuals, com ho són les de Ceuta i Melilla (vuit i dotze respectivament) i la de Calais (França – Anglaterra) amb nou tanques d’arç. Fronteres indestructibles per les persones, transparents pel capital. Fronteres que separen la vida de la mort.

“La tierra sin terra” recull els relats d’aquells que abandonaren les seves famílies, països i tot allò que coneixien per escapar del horror. Persones fortes, invencibles, que van decidir compartir les seves experiències personals i convertir-se en l’altaveu dels quals no poden ser-ho. Per deixar de ser invisibles.

“La tierra sin terra” és un projecte transmedia en el qual combina la fotografia, l’audiovisual i la paraula escrita amb l’objectiu d’explicar la realitat dels refugiats que viuen a la ciutat de Barcelona. En ell s’uneixen tres visions diferents, de tres fotògrafs, sobre la mateixa problemàtica del dret a asil i refugi a l’estat espanyol. Tres visions, tres formar de narrar-ho i una mateixa realitat.